La seva  història

Feia temps que els habitants de la zona del Pla d’Urgell volien construir un sistema de rec per la zona. Els musulmans ja van començar amb la construcció de diverses sèquies que venien del Segre i del corb. Després els reis Carles I i Felip I d’Aragó van començar un primer projecte de un canal.

Al segle XVII Pere Ripoll va començar una iniciativa que consistia en convertir el Clot del Diable ( nom que rebia la província en aquella època degut al ambient desèrtic que posseïa) en un lloc més habitable mitjançant un segon projecte del canal. Al segle XVIII Jaume de Durant i el Marques de la Ensenyada van encarregar la feina de enginyeria a Bernardo Lana. Amb aquells estudis va aparèixer la necessitat de construir un canal. Allò va atreure a mes enginyers com Tomàs Desprat, Pere Llompart, Joan Soler i Franca, Joan Cherta i Tomàs Soler.

Antonio Sellers realitza un altre trajecte més precís que dona de presa d’aigua a Ponts. L’any 1829 comencen les obres però van ser aturades per les guerres Carlines. L’any 1853 la concessió cedeix a l’empresa Societat Anònima Canal d’Urgell. Amb així Pere Andrés Puigdollers i Constantí d’Ardanza finalitzen l‘obra.

L’enginyer Director Domènech Cardenal supera moltes dificultats per fer que el canal travessi la Serra de Montclar a través de la mina de Montclar (quasi 5 quilòmetres en línia recta). Per això van fer falta gran quantitat de persones, paletes, animals de carga i carros. Finalment, el mes de març de 1862 es va regar la primera finca a Agramunt. 

Tota la seva història està a la casa canal, a Mollerussa,explicada amb l’ús de representacions visuals.